Francisco Bernareggi

L’art de crear bellesa

Andreu Ponç i Fullana

Justificació

El treball d’investigació biogràfica sobre un personatge pel qual se sent una forta admiració pot resultar una tasca molt plaent. A la vegada, però, suposa un repte i un compromís, ja que, tot i la voluntat i l’esforç, resulta molt difícil mantenir l’objectivitat que s’havia proposat inicialment. Aquest podria ser el cas del present esbós sobre la vida i l’obra de Francisco Bernareggi González-Calderón, un pintor argentí que arrelà a Mallorca al començament del segle xx i que sempre he tingut com a model a seguir i com a referent en els meus quefers, atesa la seva fidelitat a un art sincer viscut amb plenitud i coherència.

La recerca i posterior publicació de noves dades sobre Bernareggi s’ha fet amb l’objectiu principal de mostrar una cara poc coneguda del personatge: les seves vivències personals com a home. Aquest aspecte fins ara havia estat poc solcat, però, gràcies a troballes documentals recents, es pot completar el que se sabia fins ara del pintor. Un altre objectiu és —a més de l’esmentat— donar a conèixer obres fins ara poc mostrades, tot dins les meves possibilitats i amb el màxim respecte al que fins ara s’ha publicat sobre el pintor. Aquest treball s’ha de considerar una biografia elaborada a partir dels fets personals més rellevants de l’artista i el seu tarannà entre Argentina i Mallorca. Possiblement aquest sistema no es contempli dins el panorama erudit i científic. La contextualització, representativitat i situació del pintor dins l’immens espai de l’art, des de l’òptica estilística i d’interrelació general, serà tasca dels especialistes.

Pot ser agosarat escriure sobre una persona de la dimensió de Francisco Bernareggi. Per raons d’edat, solament recordo haver-lo vist i saludat en una única ocasió, però la seva sola presència fou causa d’una impressió indescriptible. Tenia un posat senyorívol. Cara colrada, herència de les seves arrels maternes; cabells argentats, i mans fermes que saludaven efusivament. Tot ell traspuava noblesa d’esperit.

Com si fos avui, el veig quan el juliol de l’any 1957 entrava a la sala d’exposicions de la Caixa, al carrer del Centre de Santanyí, per assistir a la primera mostra de pintura del seu deixeble Cosme Covas. Cridava l’atenció la deferència i el respecte que rebia per part d’autoritats i amics presents en aquell acte, la qual cosa contribuïa a magnificar la presència del pintor. Més tard vaig entendre el perquè d’aquella rebuda tan amical: Bernareggi representava tot un món per a la gent d’aquell poble, i fins i tot per a tota Mallorca. La seva realitat humana, juntament amb la qualitat artística de la seva pintura preciosista, fa que se’l pugui considerar una peça clau dins el panorama cultural de Santanyí, un poble allunyat de la capital que vivia de cara a la mar i treballava unes terres eixutes, sense espai ni temps per gaudir de la magnificència de l’art. L’amabilitat de l’artista amb persones de tots els estaments, des de mariners i camperols fins als més erudits de la contrada, el feien —i el fan encara— mereixedor d’una estima que va més enllà de les seves teles.

Andreu Pons i Fullana

L’autor

Andreu Ponç i Fullana (1948). Pintor i investigador sobre temàtiques artístiques i històriques centrades de manera especial en el terme de Santanyí.

És corresponent de l’Acadèmia Nacional de Ciències Històriques de Mèxic, de la d’Història Geografia i Estadística de Monterrey i membre de la Societat Cultural Sor Juana Inés de la Cruz, de la mateixa ciutat. Ha ocupat uns anys el càrrec de cronista oficial de Santanyí. També ha estat autor del projecte del Museu Parroquial de la mateixa vila, del qual fou director dotze anys.

Ha estat guardonat amb el premi d’investigació històrica Cosme Mª Oliver (1974); la medalla d’acer Alonso de León, categoria internacional, (1990) i Estrella Mostrejada (2022).

És autor, entre d’altres, dels llibres L’Agnus Dei, escut de Santanyí; Temples i oratoris del terme de Santanyí; Història de Santanyí, s. XIII; Teatre de Nadal a Santanyí; Les creus de terme; Fr. Rafel Verger, missioner franciscà i bisbe de Nuevo León i Patrimoni artístic de la parròquia de Santanyí. En l’àmbit juvenil, ha escrit els textos dels còmics En Joanet i la pedra de Santanyí; Coneix la història de Santanyí (quatre quaderns) i Noms per a la nostra història (tres quaderns). També ha publicat Bernareggi, un pintor emigrant; Mn. Miquel Suau, músic i compositor; Aportació a la biografia de fr. Miquel Burguera; Presències lul·lianes a Santanyí; La imatge de la Inmaculada de la Parròquia de es Llombards i altres treballs de temàtica històrica i artística a diferents revistes culturals i programes de festes.

Ha coordinat diverses exposicions antològiques i d’homenatge: Tarrassó a Santanyí; Bernat Vidal i Tomàs: poesia i art; 100 anys de l’arribada de Bernareggi a Santanyí; III Centenari del naixement del Bisbe Verger i A. Ferrer Mir, poeta de la pedra. A més, dissenyà la colla de gegants, la medalla corporativa i la bandera de Santanyí.