
sindicat.steiintersindical 14/09/2026 - 09:38:37 | ![]() ![]() |
L’STEI demana via judicial el cobrament íntegre de les pagues dobles del personal docent amb una retroactivitat de quatre anys
El sindicat reclama que el complement específic de comunitat autònoma i el complement de carrera professional s’incloguin en les pagues extraordinàries
El complement específic autonòmic passaria dels 840 € als 1.240 € anuals i la carrera professional 162 € més cada any
L’STEI ha iniciat la via judicial per reclamar el cobrament íntegre de les pagues extraordinàries del personal docent no universitari de les Illes Balears i exigeix que aquesta reclamació tingui una retroactivitat de quatre anys, amb l’abonament de les quantitats deixades de percebre i els interessos legals corresponents.
La reclamació se centra en la composició de les pagues extraordinàries, que actualment no inclouen íntegrament determinats complements retributius que, segons la interpretació jurídica de l’STEI, n’haurien de formar part d’acord amb la normativa vigent. En concret, el sindicat reclama que el complement específic de comunitat autònoma i el complement de carrera professional s’incloguin en cadascuna de les pagues extraordinàries que corresponen al personal docent.
L’STEI fonamenta la seva reclamació en el que estableix l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) en relació amb la composició de les pagues extraordinàries. Segons el sindicat, les retribucions complementàries de caràcter estructural han de formar part d’aquestes pagues, amb les excepcions previstes legalment, com les retribucions vinculades al rendiment individual o als serveis extraordinaris.
De quines quantitats parlam?
Pel que fa al complement específic autonòmic, les quanties anuals anirien dels 840 € als 1.240 €, en funció dels sexennis de cada docent. La carrera professional, amb les xifres que es perceben actualment, suposaria 162 € més per any.
Complements estructurals
Des de l’STEI consideram que els complements que són objecte de la reclamació tenen un caràcter estructural i no es troben entre els conceptes exclosos per la normativa bàsica. Per aquest motiu, entenem que el criteri retributiu aplicat actualment no s’ajusta al que estableix l’EBEP i que el personal docent està percebent unes pagues extraordinàries que no reflecteixen la totalitat de les retribucions complementàries que legalment li corresponen.
La reclamació judicial arriba després que l’Administració desestimàs la reclamació prèvia presentada per l’STEI. Davant aquesta negativa, el sindicat ha decidit continuar la defensa d’aquest dret per la via judicial.
En concret, l’STEI sol·licita que es reconegui el dret del personal docent no universitari de les Illes Balears a percebre l’import corresponent al complement específic de comunitat autònoma i al complement de carrera professional dins cadascuna de les pagues extraordinàries i que, en conseqüència, es revisin les nòmines dels darrers quatre anys.
La via judicial és un procés que pot allargar-se durant diversos anys.


- Carta al director: “Peligro, SOS a ENDESA antes de que ocurra una desgracia y alguien reciba una descarga eléctrica. Se ha desprendido un anclaje de un tendido en el polígono 19 de la camada del Tancat de Sa Torre de Porto Cristo”
- CCOO denuncia la falta de acuerdo con el Govern sobre los servicios mínimos de la huelga general del 11N y exige respeto al derecho de huelga
- Prohens: “Frente al buenismo de Sánchez, el PP de Feijóo pondrá orden y garantizará la seguridad en nuestras calles”
- L’editorial Moll pública el ‘rècord Guinness’ de les endevinalles
- Los alcaldes y candidatos municipales del PP Balears se unen para reclamar un Gobierno de Feijóo que defienda los intereses de las islas
- Jaume Anglada vuelve a los escenarios con todas las entradas vendidas
- El proyecto «Casa» prevé una intervención especializada con familias para favorecer el retorno al entorno familiar
- PIMEM pide a VOX que defienda en Madrid la ley de crecimiento empresarial y el acceso a la vivienda
- Planas, en la 11ª Gala del Empresario CAEB: “Tanto España como Baleares arrastran un déficit histórico de infraestructuras básicas”
- Son Servera: Desde la Unió de Creadors de Mallorca proponemos diez principios básicos para avanzar hacia unas condiciones de colaboración cultural más justas, transparentes y profesionales












































